Gramàtica A1.1

En aquesta pàgina hi podeu trobar tota la gramàtica que hem vist durant el transcurs del nivell A1.1, des de el més simple al més "avançat" (ho posso entre cometes perquè molt avançat tampoc no és....).

Pronoms personals (Personalpronomen)
Nominatiu

ichjo
dutu
erell
sieella
esalló
wirnosaltres
ihrvosaltres
sieells
Sievosté

du i Sie
Hi han dues maneres d'adreçar-se a algú en Alemany. La forma cortès Sie, que podríem traduir com a vostè, i la informal du, que podríem traduir com tu.

La forma Sie s'acostuma a fer servir entre adults que no es coneixen o que es coneixen poc. En canvi, la forma du es fa servir entre amics, familiars i amb els nens.

Com es pot veure a l'apartat sobre els verbs, quan utilitzem la forma Sie els verbs acaben en -en. Quan fem servir la forma du acabaran en -st.

Acusatiu
L'acusatiu indica la persona o cosa sobre les que recau directament l'acció del verb (complement directe) i respon a les preguntes: a quina persona?, quina cosa? En alemany wen per a les persones i was per a les coses. Per exemple:

Sie trinken den Wein nicht. --> Ells no beuen vi.
Siehst du die Frau dort? --> Veus a la dona d'allí?

És a dir, expressa una relació entre el verb i l'objecte que rep l'acció verbal.

Ich sehe dich --> Jo et veig.
Er begleitet sie --> Ell l'acompanya.
Sie begrüßen euch --> Ells us saluden.

Anem a veure doncs, com es declinen en singular i en plural:


JoTuEll / cosa / ellaNosaltresVosaltresEllsVosté
Nominatiuichduer / sie/ eswirihrsieSie
Acusatiumichdichihn / sie / esunseuchsieSie

Verbs
Present (Präsens)

L'acabament dels verbs depèn del subjecte de la frase. Per exemple, ich komme (jo vinc / jo estic venint), Sie Kommen (tu vens / tu estàs venint), er/sie kommt (ell/a ve / ell/a estan venint). Així doncs:
  • 1ª persona (ich): -e
  • 2ª persona (du): -st
  • 2ª persona (Sie): -en
  • 3ª persona (er, sie, es): -t
I en plural és fa de la següent manera:
  • 1ª persona del plural (wir): -en
  • 2ª persona del plural (ihr): -t
  • 3ª persona del plural (sie): -en
A tindre en compte el fet de que en alguns verbs hi ha un canvi de vocals en la tercera persona del singular. Per exemple, sprechen: ich spreche (jo parlo / jo estic parlant), Sie sprechen (tu parles / tu estàs parlant). Però: er/sie spricht (ell/a parla / ell/a estan parlant).


Verbs irregulars
En el moment d'aprendre un verb irregular la millor manera és aprenent dues formes verbals: l'infinitiu (que acostuma a acabar en -en i a vegades en -n) i la 3ª persona del singular. Per exemple, el verb "parlar": sprechen + er spricht.

Hi han dos verbs bàsics, com són sein (ser/estar) i haben (tenir) que són irregulars:

                    sein       haben

ich               bin         habe
du                bist        hast
Sie              sind      haben
er/sie/es     ist          hat
wir               sind      haben
ihr                seid      habt
sie               sind       haben

Composició del verbs: derivació
Sovint, quan es forma un verb compost, aquest esdevé un verb separable. La primera part (també anomenada prefixe) d'aquests verbs és la part tònica del verb (ex: aufschreiben). La primera part del verb (ex: auf/schreieben) es separa de la segona, i es posa en la seva forma conjugada del present i passat:

Ich schreibe (es) auf, sie schrieb (etwas) auf.

Els prefixes separables són els següents:
  • ab- (abholen -- ich hole... ab)
  • an- (anfangen -- ich fange... an)
  • auf- (aufstehen -- ich stehe... auf)
  • aus- (ausgehen -- ich gehe... aus)
  • ein- (einkaufen -- ich kaufe... ein)
  • mit- (mitkommen -- ich komme... mit)
  • vor- (vorlesen -- ich lese... vor)
  • zu- (zuhören -- ich höre... zu)
Verbs modals
Es diuen "modals" per qué afegeixen a l'infinitiu al que fan referencia una forma de voluntat, necessitat, possibilitat o desig. En realitat són verbs auxiliars que com a complement porten un infinitiu d'un altre verb que es possa al final de la frase.

Conjugació
  • können -- poder
  • dürfen -- poder, tindre permís
  • wollen -- voler
  • möchten (o mögen) -- voler, agradar
  • sollen -- deure
  • müssen -- deure, tindre que

können dürfen wollen möchten sollen müssen
ich kann darf will möchte soll muss
du kannst darfst willst möchtest sollst musst
Sie können dürfen wollen möchten sollen müssen
er, sie, es kann darf will möchte soll muss
wir können dürfen wollen möchten sollen müssen
ihr könnt dürft wollt möchtet sollt müsst
sie können dürfen wollen möchten sollen müssen
Nota: Les formes ich möchte, du möchtest, etc nomès es troben en el present. Per expressar la mateixa idea en el passat, s'ha de fer servir el verb modal wollen.

Observa:
  1. La 1a i 3a persones del singular són sempre iguals.
  2. La 3a persona del singular no té mai -t.
  3. Les persones del plural són sempre regulars, per lo que no tenen alternancia vocàlica.
Els verbs modals com a verbs principals
A vegades els verbs modals es poden fer servir com a verb principal.

Ich muss nach Hause (gehen). -- Tinc que anar a casa.
Er will ins Konzert (gehen). -- Ell vol anar al concert.

La posició dels verbs modals
En afirmacions i interrogacions amb paraules W- (wann, etc) es troba a la posició II i el verb principal al final de l'oració.

Sie dürfen hier nicht rauchen. -- Aquí no ha de fumar.
Sie = Posició I
dürfen = Posició II

La interrogació (die Frage)
Al formular preguntes, la posició entre el subjecte i el verb s'intercambia. I si fem servir, per exemple, Wie (com) o Woher (d'on), també posem el verb davant del subjecte.

Exemples:
Wie heißt du?
Wie= com
heißt = verb
du = subjecte

Sprichst du Englisch?
sprichst = verb
du = subjecte

Partícules interrogatives

Wer -- qui, quins

  • Wer ist da? -- Qui és?
  • Wer bist du? / Wer sind Sie? -- Qui ets? / Qui és vostè?

Was -- que, el que, a que

  • Was ist das für ein Geschenk? -- Que és aquest regal?

Wie -- com; pregunta per qualitats, circumstàncies, quantitats

  • Wie ist dein Auto? -- Com és el teu cotxe?
  • Wie heißt du? -- Com et dius?
  • Wie viel Leute waren dort? -- Quantes persones hi havia?

Wo -- on

  • Wo ist mein Buch? -- On és el meu llibre?

Woher -- d'on

  • Woher kommst du? -- D'on vens?

Wohin -- a on

  • Wohin gehst du? -- A on vas?

L'article (der Artikel)
En l'Alemany, els noms poden tindre 3 gèneres:
  • masculí (der Tag),
  • femení (die Woche), o
  • neutre (das Jahr).
L'article es pot presentar de formes diferents segons el cas:
  • der, den, dem o des amb els noms masculins;
  • die o der amb els noms femenins; i
  • das, dem o des quan els noms són neutres.
Fixa't que, per exemple, der es pot fer servir tant en masculí com en femení, però en aquest últim cas només en dos casos:
  1. s'hi ha una preposició davant del nom (in der Schweiz) o
  2. si dos noms estan connectats pel significat de "de" (die Haupstadt der Schweiz -- la capital de Suïssa.)
Molts noms de països són neutres i s'utilitzen sense article (Deutschland, Österreich, Frankreich). Alguns són femenins (die Schweiz, die Türkei), masculins (der Iran) o plurals (die USA). En aquests noms de països es fa servir l'article definit.

El gènere dels noms

El gènere dels noms està clarament definit per l'article definit, però no està tant clar quan parlem de l'article indefinit
Masculí: der/ein (Mann)
Femení: die/eine (Sprache)
Neutre: das/ein (Foto).

El gènere està clarament definit per l'article definit (que acompanya el nom): der, die, das. Però no està tant clar quan duen l'article indefinit: ein Tag, eine Woche, ein Jahr.

A més, molts noms poden ser singulars i plurals. L'article definit del plural és sempre die.
  • der Tag -- die Tage
  • die Woche -- die Wochen
  • das Jahr -- die Jahre
L'article indefinit del plural NO existeix:
  • ein Tag -- Tage
  • eine Wochne -- Wochen
  • ein Jahr -- Jahre
Formació del plural
Per formar el plural s'afegeix al nom:
  • -n (die Woche -- die Wochen),
  • -en (das Bett -- die Betten),
  • -s (das Auto -- die Autos).
A més:
  • -e (der Tag -- die Tage), també amb una dièresi (der Stuhl -- die Stühle),
  • -er (das Feld -- die Felder), també amb una dièresi (das Haus, die Häuser),
  • sense afegir res (der Kater -- die Kater), a més d'una dièresi (der Vater -- die Väter)
Nominatiu
Els noms són nominatius quan ells són el subjecte de la frase i indica la persona o cosa que realitzen una acció o sobre les quals es parla (Der Mantel ist blau) i quan són part del predicat (Das ist ein Mantel).
Contesta a les preguntes:
  • Qui és el que? (wer?)
  • Què és el que? (was?)
Depenent del cas, els articles poden tenir altres formes, com per exemple en l'acusatiu.

L'acusatiu (complement directe)
En la frase "Er trägt einen Mantel", "Mantel" és l'objecte i està en forma acusativa. Fixa't en l'article.

Indica la persona o cosa sobre la que recau directament l'acció del verb. Contesta a les preguntes:
  • A quina persona? (wen?)
  • Quina cosa? (was?)
Per exemple:
Sie trinken den Wein nicht. -- Ells no beuen vi.

Masculí den / einen Er trägt den Mantel / Ich trage einen Mantel
Femení die / eine Sie trägt heute die Bluse in Rot / Sie trägt eine Bluse
Neutre das / ein Sie trägt das Top in Grün / Sie trägt ein Top
Plural die / - Sie trägt die Schuhe in Schwarz / Sie trägt Schuhe

Hi han altres verbs que agafen el nom en acusatiu: tragen, haben, kaufen, finden, lesen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada