Aussprache - Pronunciació

Primer de tot començaré amb la pronunciació.

Com que no soc lingüista i no conec la simbologia dels fonemes, el que faré serà fer una "transcripció" fonètica dels diferents sons, tant ara amb les lletres som més endavant amb les paraules.

L'alfabet

L'alfabet alemany consta de 26 lletres. Ä, ö, ü i ß són les que el diferencien amb el nostre.

Pronunciació

Hi han unes quantes lletres que es pronuncien diferent a com ho fem nosaltres.

Ä

• Quan és curta es pronuncia com una È curta. Ex.: Kräftig [KrÈftig] (Bo, bona).
• Quan és llarga es pronuncia com una É llarga. Ex.: Rumänien [RumÉEnien] (Romanès).

Ö

• Tant la llarga com la curta es pronuncien com una E però amb els llavis com si anéssim a pronunciar una O.

Ü

• Com una I però com si anessis a pronunciar una U. Al igual que la Ö, tant potser llarga i tancada com curta i oberta.

ß

• Bàsicament és una S que s'escriu així quan la vocal anterior és una vocal llarga.

H

• Com una J aspirada. És a dir, a l'anglesa.
• Si al davant hi té una vocal, la H no es pronuncia i la vocal s'allarga.

J

• Es sol pronunciar com una I (o una LL). S'ha de tenir en compte que en paraules estrangeres es pronuncien com en anglès. Per ex. Jeans o Journalist.

Z

• Es pronuncia com una TS.

V

• Es pronuncia com una F.

W

• Com una v fricativa o com la v catalana.

Diftongs

AU

• Una A curta + una O curta. Ex: Australien [AOstralien] (Australià).

EI, EY

• Una A curta i una I curta. Ex: Leipzig [LAIpzig].
• El mateix, una A curta + una I curta. Ex: Meyer [MAIer].

EU, AÜ

• Els dos casos amb una O curta i una Ö també curta. Ex: Deutsch [DOÖtsch] (Alemany), Verkaüfer [FerkOÖfer] (dependent). Per facilitar una mica la cosa també podem dir que és una O curta i una I curta.

SCH, SP, ST

• SCH és només un so, no dos. Es pronunciaria com una SX. Llavis cap enfora, les dents tocant-se i deixant anar l'aire en sec.

CH

• Es pronuncia com una J castellana després de U, O, A i AU.
• Com una J catalana després de la resta de vocals, de L, N, R i quan la paraula acaba amb -chen (la marcaré com Jc).
• CH, amb combinació de -CHS i al principi d'algunes paraules no alemanyes es pronuncia com una K.

Vocals i síl.labes llargues i curtes

La duració de les vocals és una cosa molt important en l'alemany, ja que, depenent de la duració, podem estar dient una cosa molt diferent a la que pretenem.

Per exemple:

• Staat, que significa Estat, es pronuncia amb una A llarga: [StAAt]. No són dues A diferents, sinò una de sola però allargada.
• Stadt, que significa Ciutat, es pronuncia amb una A curta: [StAt].

L'única diferència doncs, entre dir Estat i Ciutat és la duració de la vocal, en aquest cas de la A.

Una síl.laba serà llarga si:

1. Si hi ha un diftong. Ex: Mai, Ein, Euro.
2. Si la vocal és doble. Ex: Staat, See, Boot.
3. Després de la vocal hi ha una H. Ex: Bahnhof [Baanhof], Ehrlich [Eerlijc], Uhr [Uur].

Una síl.laba serà llarga si:

1. La síl.laba només conté una vocal i si a continuació hi han dues consonats (o una doble). Ex: Suppe.

Accentuació
Habitualment la primera síl.laba de la paraula és la que rep l'accent. Però si la paraula té prefixes, l'accentuació recaurà en la primera síl.laba de l'arrel de la paraula.

Per exemple, fahren [fáaren] (conduir) rep l'accent a la primera síl.laba, en aquest cas a la A.
Però gefahren [gefáaren] (conduint) continua tenint l'accentuació a la A ja que ge- no pertany a l'arrel de la paraula.

Això si, hi han nombroses excepcions a aquesta regla.

Enllaços interessants:

La pronunciación del alemán

Wikilibros